El municipi d’Altea es troba situat en l’eixida natural de la vall de l’Algar-Guadalest, en la costa Mediterrània. El seu nucli urbà es desenvolupa a partir d’un tossal enclavat en el centre d’una àmplia badia flanquejada, en els extrems, pel morro de Toix i per la Serra Gelada. Aquesta posició central i estratègica ho converteix en una icona paisatgística de la Costa Blanca.
Sobre aquesta elevació dominant trobem el Baluard i Recinte Renaixentista de la Vila d’Altea, conjunt històric declarat Bé d’Interés Cultural. Aquesta acròpoli, possiblement habitada anteriorment, consolida el seu hàbitat a partir de la construcció d’un castell i d’un assentament fortificat.
A la fi del segle XVI el terme d’Altea estava quasi totalment deshabitat per la inseguretat generada per incursions de pirates berbers. En el marge dret del riu Algar, l’assentament medieval de Bellaguarda havia quedat arruïnat a principis del segle XV. Des de mitjan segle XVI es fa necessària la millora del sistema defensiu enfront dels atacs pirates.
A mitjan segle XVI es construeix una torre de defensa. A l’empara d’aquesta torre s’inicia el procés repoblador del nou lloc d’Altea. El marquès d’Ariza sufraga la conversió de la torre en el nou castell d’Altea i l’edificació de noves cases. En 1617 el Senyor d’Altea atorga Carta de poblament als habitadors de la nova Altea. Així es consolida una nova vila a la dreta de la desembocadura del riu Algar.
El naixement de l’Altea moderna segueix un patró d’assentament de caràcter defensiu. El nou poble es desenvolupa al voltant del seu castell dotat amb un recinte emmurallat de nova planta, lloc de defensa i refugi per a una població que augmentarà. Posteriorment el poble creix fora de les muralles colonitzant els vessants –les costeres-, fins a arribar a la part baixa propera a les hortes i a la mar. S’obri una nova porta –Portal Nou– en la muralla que connecta el recinte amb el raval mariner.
El Baluard i Recinte Renaixentista d’Altea conserva el seu traçat fundacional, la seua estructura viària interna – carrer Major, Fondo, …-, les portes d’accés –Portal Vell i Portal Nou– i fragments dels llenços de muralla –pas de guàrdia i Baluard. Per la seua singularitat històrica i arquitectònica va ser declarat Bé d’Interès Cultural per Decret 69/2013, de 7 de juny, del Consell de la Generalitat Valenciana.
Les rutes que presentem permeten fer un recorregut per l’evolució urbanística i històrica d’Altea. Els diferents itineraris proposats conflueixen en el recinte emmurallat on podrà comprovar el seu emplaçament privilegiat, observar els elements conservats, així com, imaginar els desapareguts al llarg del temps. Des dels diferents punts d’inici pot recórrer tot el centre urbà en un viatge des de l’Altea actual fins a la Altea medieval i la renaixentista.
L’itinerari comença en la zona comercial i ens conduïx fins aquella Altea medieval quan el seu nom encara era Bellaguarda i s’assentava en el xicotet tossal. És en este lloc on hui es troba un dels ravals més característics de l’actual casc històric d’Altea.
RUTA 2: BALUARD DE LA CASA DE LA SENYORIA
Ens situem en la Plaça del Convent Tot continuant per ella arribem a les restes de l’antic Molí de Bellaguarda. Seguint per les escales, arribarem al final d’esta ruta, el Baluard de la Casa de la Senyoria l’espai del qual ocupa actualment la “Glorieta del Maño”.
Iniciem l’itinerari junt amb el mar, on la imatge de Sant Pere ens recorda l’origen mariner d’Altea. Ens trobem en un dels ravals extramurs més populosos de la ciutat, el Raval del Mar o de Sant Pere, una àrea de gran importància demogràfica i econòmica durant el segle XVIII.
Iniciem la ruta en el conjunt d’instal·lacions ferroviàries inaugurades al 1914. La construcció del conjunt va donar un toc de modernitat a la zona, que va albergar els primers hotels i fondes conservant eixe caràcter fins ben entrat el segle XX. Enfront es troba l’Hort de la Campaneta, un dels pocs horts construïts que perduren del segle XIX.
El Baluard i Recinte Renaixentista d’Altea va ser declarat Bé d’Interés Cultural en 2013. Conserva el traçat fundacional de 1617, amb algunes de les seues portes d’accés al recinte fortificat. Es mantenen edificis de l’època fundacional i una molt bona arquitectura dels segles XVIII i XIX.
