TOTEM PLAÇA CARMELINA SÁNCHEZ CUTILLAS  

BIC

Acabes d’accedir al Recinte Renaixentista d’Altea.

El Baluard i Recinte Renaixentista d’Altea va ser declarat Bé d’Interés Cultural en 2013.

El Baluard conserva el traçat fundacional de 1617, amb algunes de les seues portes d’accés al recinte fortificat. L’església del Consol, construïda a finals del s. XIX i inicis del s. XX, es troba sobre les traces de l’església original del s. XVII, donant caràcter al conjunt d’Altea.

Es mantenen edificis de l’època fundacional i una molt bona arquitectura dels segles XVIII i XIX.

 

Plaça Carmelina Sánchez Cutillas: Annexa al Portal Nou, es troba la Plaça de Carmelina Sánchez Cutillas. Amb ella, Altea rendix tribut a l’escriptora alteana de la generació del 50, que va portar al món fantàstic de les lletres els carrers de la localitat a través del llibre Matèria de Bretanya.

 

Baluard de la Casa del Comú i Justícia (element desaparegut): element defensiu en l’angle nord-est de la muralla. Es trobava situat al fons del carrer de la Carnisseria (hui carrer Sant Bàrbara), junt amb el carreró de la presó. Una xicoteta escala adossada al mur pujava fins a les dependències de la Casa de la Vila. S’accedia per una avantcambra després de la qual es passava a la cambra on es reunien els Jurats d’Altea. Esta cambra ocupava ambdós naus i presentava en el seu interior l’estructura de fusta de la coberta. S’il·luminava per finestres a llevant i migdia, on es disposaven boques artilleres cap al nord. Annexa a la cambra es trobava la dependència del Secretari municipal. En 1911 ja no existia.

 

Portal Nou: El Portal Nou és la segona de les dos portes que es conserven. També denominada Porta del Mar, s’obri a mitjan segle XVIII donada la importància del Raval mariner.

 

Pas de Guàrdia: la casa sítia en el núm. 8 del carrer Fondo manté l’edificació i la parcel·lació fundacional del segle XVIII. També conserva la distribució interior pròpia de la vivenda adossada a la muralla sense perforacions en esta, alçant-se sobre el propi pas de guàrdia, el qual va haver de quedar com a servitud al llarg del perímetre.

 

(Esta informació està publicada en Guia d’Altea, de J. Miguel del Rey)